PARLAMENT DE CATALUNYA
Gràcies, senyor president. Senyores i senyors diputats, senyor president de la Generalitat, prefereixo fer, encara que no sigui habitual, la meva reflexió des d’aquí, des del faristol, perquè vull que tots plegats em vegin la cara, i no donar l’esquena a ningú quan diré el que vaig a dir. Em sembla, senyor president del Parlament, absolutament insòlit i inacceptable que s’accepti que en aquest Parlament se li dirigeixin pràcticament les preguntes al cap de l’oposició en lloc del president de la Generalitat, perquè jo no tinc temps per contestar a cada un de vostès, com ha fet avui el senyor Ridao.
Segona cosa –mirin-me bé perquè segurament així ja no ho hauran de repetir més–: jo mai canviaré la presidència de la Generalitat a canvi de res, ni a Catalunya ni fora de Catalunya –primer tema. Segon tema, perquè se n’assabentin bé: no seré president de la Generalitat si no és a través del suport popular i d’unes eleccions a Catalunya. Entenen bé el que vol dir això? Vol dir fins i tot renunciar a mecanisme de la pròpia cambra per arribar-ho a ser. A veure qui surt aquí i diu el mateix. (Veus de fons.) No sé si m’han vist, eh? (Aplaudiments.) A veure si ho escolten, això. (Persisteixen els aplaudiments.) Ni seré..., ni canviaré..., ni canviaré res, senyor Ridao, no es preocupi, ni, a més a més, seré president, que no sigui a través d’unes eleccions a Catalunya. Suposo que m’han entès, no? Ho dic solemnement davant del Parlament de Catalunya, que vol dir davant de tot el poble de Catalunya.
Ara bé, també li dic una altra cosa: a tot arreu on nosaltres puguem, i jo també, intentaré que les llistes més votades tinguin un respecte. I li diré una altra cosa: aquest diputat que els parla, molt modestament i molt humilment, no va poder ni tan sols discutir el programa que havia guanyat a les eleccions, perquè vostès, amb un tripartit ocult ja havien enganyat prèviament al Poble de Catalunya (Veus de fons.) M’entenen? (Aplaudiments.) Aquesta és la realitat. (Persisteixen els aplaudiments.) Per tant, senyor Ridao..., i senyor president de la Generalitat, disculpi que avui no li faci una pregunta, però com que m’interpel.len a mi, jo he de poder defensar-me, no?
No es preocupin tots vostès, les cadires estan assegurades per a vostès, els sous també i els cotxes oficials, també. (Veus de fons.) No es preocupin, no es preocupin gens: les cadires, els cotxes oficials i els sous els tenen assegurats. Ara bé... (Persisteixen les veus de fons.) ...el que vostès no ens poden negar a nosaltres és que defensem un criteri si ens sembla que és un criteri de qualitat democràtica. Vostès parlen de democràcia, nosaltres també. Vostès tenen unes propostes respectuoses, les nostres també ho són. Per tant una mica més de respecte, també, a tots plegats. (Aplaudiments.)
Molt honorable president de la Generalitat, m’entén? Jo m’adreço a vostè com a president de la Generalitat. Sé molt bé com funciona aquest Parlament i sé molt bé com funcionen les normes, no interpreti en allò que vostès volen interpretar en un sentit completament contrari al que realment és la realitat.
