Anit, en un palau de congressos de Barcelona que sobrepassava en molt el seu aforament, Artur Mas, acompanyat per les cúpules de CDC i UDC, Durán inclós, va exposar el seu projecte de refundació del catalanisme i he de dir que em va decebre un poc al situar l’objectiu de la construcció de “la Casa Gran” a aconseguir un règim de contingent com el d’Euskadi o Navarra, el mateix model que 30 any enrere Miquel Roca va desestimar aplicar, jo esperava més.
El discurs va estar plagat de bones idees, dificilment realizables algunes en l’àmbit de les competències ja que aquestes depenen directament d’una reforma constitucional que dificilment possibilitaràn que vegi la llum, encomiables, sobre regeneració democràtica, posicionant-se per una reforma electoral que aboliria les llistes tancades i que precisaria de l’acord de 2/3 del Parlament i d’un “pla B” per al cas més que probable que el TC rebaixés les expectatives estatutàries que contempla la utòpica idea de la unitat d’acció de tots els partits de Catalunya. Va parlar també i d’això em congratulo, d’incorporar a la societat civil al projecte polític assumint la pèrdua de protagonisme dels partits, del respecte democràtic cap als resultats electorals i de la llibertat de decidir de Catalunya.
